Crítica musical: TANCAT PER DEFUNCIÓ por Rosa Maria Llobet Massanés

Foto: crossroadsbackstage@2011

Aquesta vegada, la resurrecció dels Tancat per Defunció s'ha realitzat al Crossroads de Terrassa.


Va començar el Jaume Papell, tot sol, amb la guitarra i l'harmònica. A partir d'aquí s'hi va afegir la resta del grup: l'Enric Romà al baix, el David Torras a la bateria, el Jou a la guitarra i al cor d'algunes cançons, l'Elsa, que era la primera vegada que cantava amb el grup.


Van començar amb el seu estil, una mica més tranquil i van anar creixent, cada vegada més, a mesura que anaven tocant.


Per dir-ho d'alguna manera, es van deixar anar la "melena" i van tocar com mai els ho havia vist fer: molt a gust, amb moltes ganes, gaudint com mai mentre tocaven, no paraven quiets, tots amb un somriure i amb molta complicitat i el públic, no va fallar, no parava de cantar i d'aplaudir; senyal inequívoca de que gaudien del que escoltaven i s'ho passaven bé.


Ens van fer un bon repertori: Absència, Vaixells de paper, Amor d'estiu, Com vols que t'ho digui... entre moltes altres i una brutal Gloria de Patti Smith, que va ser un gran èxit.
Només va faltar Get Back que ja hauria esta el sumum del sumum (haurem d'esperar el proper concert).


Jo no sóc hi entenc gaire sobre el só i tot això, però sí vaig trobar que el micro de la veu, no estava ben al punt, ja que la lletra no s'entenia prou bé.
Crec que no m'equivoco si dic que tothom en va sortir content i amb molt bon gust de boca.


Felicito a tot el grup; també felicito al públic, que va respondre molt bé.


Va ser genial, brutal...


I com us podeu imaginar: EN VOLEM MÉS!!!

Nota: Gracias Rosa por tu colaboración y estupendo trabajo